dilluns, 24 de setembre del 2007

Missió a Egipte. La tomba de Monthemhat

Aquesta és la darrera setmana per visitar l'exposició sobre la tomba de Monthemhat que vem produir des del Museu d'Aqueologia de Catalunya per donar a conèixer aquesta troballa arqueològica pràcticament inèdita i la tasca que hi fa el laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del nostre museu. Un laboratori que funciona exclusivament amb voluntaris i col·laboradors externs, ja que crear-hi una plaça sembla que és més difícil que fer realitat totes les profecies de Francesc Pujols.

Es tracta d'una exposició fotogràfica i molt visual, on tot l'equip va fer un esforç per evitar deliberadament l'ús de textos i transmetre la informació d'una forma un tant "jeroglífica". Si algú en vol més informació, facilitem fulletons amb els textos en quatre idiomes.

Malgrat la modèstia del pressupost i dels recursos que hi hem utilitzat, n'estic molt content i crec que està agradant la gent que la vé a veure. Si encara no l'heu pogut visitar, no badeu, que això s'acaba!

dimarts, 11 de setembre del 2007

Cal fer un esforç per comunicar

Sembla que a l'estiu, que és l'època de la majoria de les excavacions programades, s'haurien de produir centenars de novetats interessants tant per al gran públic com per a la comunitat científica.

Com que és una època en la què hi acostuma a haver poques notícies i els periodistes de vegades han de publicar qualsevol notícia per omplir espai, la presència mediàtica de l'activitat arqueològica hauria de ser enorme.

La realitat, però, és que de notícies sobre arqueologia no en surten tantes com caldria esperar. Aquest estiu n'hi ha hagut algunes de sonades, però moltes altres han passat desapercebudes. I no crec que això s'hagi d'atribuir als periodistes, sinó als professionals de l'arqueologia, que no poden o no volen dedicar més esforços a la comunicació amb la societat. Ni tan sols amb els del propi gremi.

Així, els fòrums especialitzats com ara Arqueohispania pràcticament queden muts durant l'estiu, i pràcticament no existeixen blocs de campanya on es pugui fer seguiment de les excavacions, com abunda en el món anglosaxó.

Si considerem que la recerca arqueològica la paga íntegrament la societat, i que aquesta mateixa societat té interès en els resultats d'aquestes recerques, és ben segur que cal que els arqueòlegs comencem a treballar per la imatge pública de la nostra tasca, que oblidem els temps del secretisme i del monopoli de la informació i que comencem a compartir la informació entre nosaltres, i amb la societat. O és que el patrimoni i el passat no pertanyen a tothom?