dimecres, 16 de gener de 2008

Què han de ser els museus nacionals?

A mi em dol quan, des de perspectives suposadament progressistes, hi ha qui troba excessius els escassos diners públics que es destinen als museus, com també qui considera innecessaris i sense paper social els nostres museus nacionals.

Si dins la museologia es produeixen processos de reflexió que estan redefinint els museus per al segle XXI, també és cert que el debat centrat en els museus nacionals és escàs. Pot ser perquè l'existència mateixa d'aquestes institucions, en molts països, es considera tan natural que no es veu necessari un procés de revisió.

Però el cert és que el món canvia molt de pressa, i que cal adaptar-se al futur. En un article per a especialistes que malauradament no es pot descarregar d'internet, dibuixava allò que penso que han de ser els museus nacionals del nostre país en el segle que tot just encetem. Dos anys després, penso que no anava errat i he pensat que seria bo donar-los a conèixer tot adaptant-los aquí:
  • Centres de referència en recerca i innovació, a nivell nacional i internacional, tant en les disciplines que els són pròpies com en museologia, museografia, documentació, conservació i restauració del patrimoni.

  • Espais de trobada del món acadèmic, tot posant en comunicació els investigadors, fomentant les sinergies i ajudant a revifar les escoles catalanes d'arqueologia, arqueologia industrial, història, història de l'art, etnologia, paleontologia, geologia, botànica, zoologia,...

  • Centres educatius en el sentit més ampli de la paraula, on es generin instruments pedagògics per a la formació atractius per a la gent de totes les edats, mentalitats i orígens.

  • Centres de documentació, on es faciliti la feina als investigadors i als estudiants, tant presencialment com a través d'Internet.

  • Instruments de suport a les polítiques patrimonials del govern.

  • Elements d'impacte en el turisme, com a pols d'atracció de visitants de qualitat, entenent per qualitat no pas el gruix de la cartera, sinó la sensibilitat, el respecte i la capacitat necessaris per a entendre i gaudir del país que es visita.

  • Espais cívics i comunitaris, on s'organitzant formes de participació que permetin als ciutadans sentir-se'ls seus i exercir-hi el dret universal d'accés a la cultura.

  • Referents per al coneixement i l'autoestima del país, tot treballant per difondre arreu la nostra realitat, i per fer fructíferes les relacions entre identitat i universalitat.

  • Punts de suport per a tots els museus i el patrimoni del país, mitjançant xarxes temàtiques i serveis que contribueixin al bon funcionament del conjunt.

  • Centres amb perspectiva internacional, amb veu pròpia dins les xarxes internacionals de recerca i integrats dins els circuits internacionals d'exposicions, tot mostrant el nostre patrimoni a l'estranger i fent arribar a la nostra societat el patrimoni d'altres cultures.

  • Llocs on s'estimuli la creativitat, on sigui possible trobar-hi inspiració i facilitats per a la creació artística, literària i científica.

  • Centres pel canvi social, que facilitin la comprensió i el diàleg entre cultures, i al mateix temps la introspecció, amb l'objectiu de millorar la societat.

  • Eines de creació de continguts per a la societat de la informació i del coneixement.
En definitiva, els museus nacionals del segle XXI hauran de ser institucions que ajudin el conjunt de la societat a ser més culte, més crític, més conscient, més creatiu i més lliure.

4 comentaris:

Delta ha dit...

Segur que aviat tindrem un Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya !!!
Des de principis de segle XX que ho estem esperant !
I es podria aprofitar el solemne retorn de l'Esculapi a Emúries per fer-ho.
Delta

Delta ha dit...

Segur que aviat tindrem un Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya !!!
Des de principis de segle XX que ho estem esperant !
I es podria aprofitar el solemne retorn de l'Esculapi a Empúries per fer-ho.
Delta

Em dic Ramon Torné. ha dit...

Felicitats per aspirar a uns museus de primera. Ja fan falta, ja! Però els responsables primers ho han de posar tot. Tot i més: i així els museus d'altres països europeus són referents mundials. Ja estaria bé que el MAC s'hi pugués comptar de veritat!

Sebastià Giralt ha dit...

He escrit una entrada al meu blog sobre el projecte d'un museu de "socials", però aprofito per expressar des d'aquí el meu suport per al MAC