1) És més interessant escoltar aquells qui pensen diferent que no qui et repeteix allò que ja has pensat. Alguns dirien que cal "conèixer l'enemic", especialment si saps que tornarà al poder a Espanya tard o d'hora.
2) Cal saber quines empreses s'hi anuncien. Si mai he de fer ús dels seus serveis almenys vull ser-ne conscient.
3) Cal saber quina informació arriba a una part important de ciutadans, alguns dels quals fins i tot l'escolten de bona fe. I mai millor dit...
4) Cal veure com s'estan apropiant de la història, i molt especialment de la història antiga, per justificar determinades tesis, com ara que Espanya és una des d'època romana i que va quedar consagrada per Déu des dels visigots, per difondre els fets reals amb una cura especial.
5) Permet adonar-se que cap ràdio no pot negar-se a utilitzar el català en part del temps de desconnexió, ni que sigui maltractant-lo, i que el seu públic més fanàtic ha d'acceptar la llengua i és perfectament capaç d'entendre-la. Cap dels oients que protesta per la suposada imposició del català a l'escola i a la feina, no es queixa de l'ús mixt de castellà i catanyol en les desconnexions.
6) És una emissora que mai no t'avorreix. S'hi poden sentir més bestieses per minut que en el millor Polònia de la temporada.
7) Passo moltíssimes hores conduint cap a les seus i els jaciments del museu i Catalunya Informació, si l'has de sentir més de mitja hora, es repeteix. En canvi, els ensurts de la COPE asseguren que és impossible adormir-se al volant.
8) És un indicador claríssim de què és allò que fa més mal a la carcúndia. Quan avui escoltava com abocaven àcid verbal damunt de Joan Puig per la seva defensa del català davant les bajanades del director d'Air Berlin, he pensat que aquest cop en Puig l'ha tornat a encertar.
1 comentari:
Completament d'acord, Pere.
També cal, de tant en tant, trucar-hi, tot i que hi ha pocs programes que ho permeten fer en directe.
Un que també va en cotxe sovint.
Publica un comentari a l'entrada