Una hora abans d'obrir, a les nou, hi havia cua a la porta de la seu de Barcelona de Museu d'Arqueologia, mentre encara estaven sobrevolant Olèrdola en globus els darrers que s'esperaven des de les sis de la tarda.
La visita teatralitzada a l'exposició Reflexos d'Apol·lo, acompanyada d'un tast de menjars grecs antics, va congregar 377 persones. L'afluència va doblar les previsions, i va obligar a reduir l'espectacle i a augmentar fins a 70 persones els grups de la visita comentada.
La veritat és que ni l'exposició ni les activitats no estaven preparades per a tanta gent, i que això va disminuir la qualitat de la visita, i les menges per càpita, tot i que la gent en va sortir satisfeta, i tot va anar rodat gràcies als titànics esforços del personal que hi participà.
L'any que vé serem més previsors i conscients de l'atractiu d'aquesta festa per als ciutadans que s'interessen pels museus.
Aquests tres dies d'entrada gratuïta i multitudinària han confirmat la necessitat de començar a estudiar un contracte programa per a la gratuïtat dels museus públics, començant pels nacionals. L'exemple britànic, que des del 1997 ha implicat un 83% de creixement del públic, ha estat exportat recentment a Baltimore.
És una aposta que va molt més enllà de l'abolició de barreres econòmiques i que compromet els museus a treballar activament per l'accés a la cultura de tota la població, a canvi d'un generós finançament governamental. Curiosament, el descens de la venda d'entrades es veu compensat gairebé exactament amb l'increment de beneficis de les botigues dels museus. I cal no oblidar que els escassos estudis econòmics sobre el sector afirmen que cada visitant aporta entre 43 i 300 € al PIB de l'entorn de cada museu. Al darrer número de Mnemósine, calculava que els visitants del MNAC aporten al PIB de Barcelona com a mínim tres vegades allò que hi aporten les administracions.
Cal que els museus orientin la seva atenció cap a la societat i cal que la societat els consideri un servei públic especialitzat en la cultura i l'educació tan útil, digne, universal i gratuït com una escola o un centre de salut, on a ningú no se li acut cobrar entrada.