En Sierra és el culpable

A mí això de la tecnologia sempre m'ha fascinat.

L'any 1974, em penso que era, vaig acompanyar al meu pare a Madrid, a comprar un ordinador per al despatx. L'NCR-399 tenia la forma d'una enorme taula d'escriptori, ocupava una habitació climatitzada i llegia cintes de cassette, bandes magnètiques i cintes perforades. Tenia 20 Kb de RAM i costava com un bon cotxe.

Des de llavors, que jo tenia 11 anys, que mai no he deixat d'estar en contacte amb els ordinadors.

Pot semblar estrany que algú que es dedica al patrimoni cultural, a interpretar les restes del passat, tingui passió per la informàtica i les innovacions tecnològiques, però em penso que de fet es tracta del mateix interès, el d'entendre el funcionament de la humanitat, d'intentar saber cap a on anem, d'on venim i què ens ha fet com som. No podem renunciar a entendre el perquè de tot plegat.

En els darrers trenta anys, el salt tecnològic ha estat espectacular. Malauradament, ha anat acompanyat d'un augment de la destrucció dels recursos naturals fins a l'extrem de posar en perill la supervivència mateixa de la humanitat, però això és un altre tema.

Quan penso que fa poc més de deu anys ens reuníem tots els museòlegs en una sala d'actes per veure com un informàtic ens ensenyava les primeres pàgines web, descarregades amb llarguíssimes estones d'espera...

De seguida que vaig poder, vaig crear la meva pàgina web, que encara existeix i que vaig escriure i he mantingut sempre directament en codi html. Hi vaig penjar alguns articles i treballs inèdits o difícils de trobar. Des de llavors se n'han descarregat unes 200.000 pàgines, o sigui que suposo que algú ho deu trobar útil.

Quan va aparèixer la moda dels blocs, de seguida vaig tenir la temptació de fer-ne un, però em vaig adonar que si no tenia temps per mantenir la pàgina web, menys encara en tindria per a escriure un bloc amb regularitat. Sempre he estat ficat en tants enrenous com he pogut, i a més tinc dos fills meravellosos a qui voldria dedicar tot el temps possible.

Ahir vaig estar parlant amb l'Albert Sierra, i em va convèncer de la necessitat de mantenir un bloc que em permeti donar a conèixer els meus punts de vista. Segurament és necessari. També és arriscat. Quan algú ocupa un lloc de responsabilitat ha de mesurar més les paraules i sempre s'escapen interpretacions esbiaixades. Tan sols demano, doncs, un xic de benevolència.

I si no la teniu, en Sierra és el culpable...