L'Institut Amatller

Des de fa pocs dies, el Museu d'Arqueologia de Catalunya ha traslladat el seu lloc web a l'adreça www.mac.cat. El trasllat ha costat exactament 69 dies, a causa d'algú que l'obstruia tot pensant que l'adreça corresponia al Mercat Audiovisual de Catalunya.

Dilluns el vaig dedicar a la Seu de Girona, on preparen una remodelació de l'exposició permanent que s'ha d'inaugurar el 23 de maig. L'endemà vaig visitar l'Institut Amatller d'Art Hispànic, amb el qual col·laborarem per documentar, estudiar i restaurar la seva magnífica col·lecció de vidre antic.

L'interior de la casa Amatller està magníficament conservat, amb el mobiliari, la tapisseria i la decoració prècticament intactes. Permet traslladar-se a l'any 1900 sense haver de posar-hi gaire imaginació. He vist molts edificis modernistes i molt de mobiliari de l'època, que sempre m'han fascinat, i puc valorar fins a quin punt aquest fet és únic i miraculós. Gairebé tots els espais modernistes que es poden visitar a Barcelona són recreacions més o menys afortunades, perquè la gent va modernitzar la decoració quan el modernisme va passar de moda.

I no deixa de ser emocionant la petita història de la família, que es reflecteix bellíssimament en la decoració i en la mateixa arquitectura. Els Amatller, sensibles a totes les arts, es van extingir i van deixar per a la cultura una institució indispensable, que custodia un fons de més de 250.000 clixés.

Si mai teniu una estona, mireu-vos bé la façana. Hi podeu llegir una descripció de les dèries d'un home ben singular: la xocolata, la literatura, el vidre, la ceràmica, la pintura,...

Ara que la genialitat d'en Gaudí ha estat reconeguda mundialment, penso que li hauria de tocar l'hora al polifacètic Josep Puig i Cadafalch.