dissabte, 6 d’octubre de 2007

Els museus no són parcs d'atraccions

Avui, mentre parlava amb un amic que coneix bé el món de la cultura, me n'he adonat que ni tan sols ell s'escapava de la concepció que té molta gent dels museus, empobridora i reduccionista cap a l'exposició permanent. Com que fa massa anys que treballo en aquest camp, jo ja donava per fet que aquesta visió estava superada, però sembla que encara no hem estat capaços d'explicar-ho bé.
És cert que la difusió del coneixement és una funció fonamental dels museus, però aquesta difusió és impossible si abans no hi ha hagut una recerca que sovint és tan àrdua com poc visible. I hi ha d'haver tasques d'adquisició, de conservació, de restauració i de documentació d'unes col·leccions que sovint tenen una gran importància científica.
Encara que potser mai no hagin de ser exposades, aquestes col·leccions són utilitzades constantment per investigadors d'arreu del món. Cal veure per tant els museus, en primer lloc, com a centres de recerca científica i de formació de futurs científics.
Com sap gairebé tothom, els museus intercanvien sovint objectes, sobretot per a exposicions temporals, i és fàcil imaginar la complexitat del trasllat d'aquestes peces, sobre tot quan són enormement fràgils o molt pesants. Però també és important facilitar l'accés als testimonis materials de la nostra cultura a tanta gent com sigui possible.
Els museus realitzen també una important funció educativa, amb tallers didàctics, visites comentades, casals i tota mena d'activitats. I són un element de prestigi cultural i turístic rellevant. També han de ser un espai de participació ciutadana, on sigui possible col·laborar en la recerca, i un punt d'elaboració de noves idees i reflexions i d'irradiació d'aquestes cap a la societat.
Fins i tot, en alguns casos, des dels museus custodiem dipòsits judicials i assessorem la policia i els jutges sobre tràfic il·lícit d'obres d'art i antiguitats.
Afortunadament, la llei de museus incorpora gairebé textualment la definició d'aquestes institucions que feia l'ICOM en aquell moment, i remarca que els museus són "les institucions permanents, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obertes al públic, que reuneixen un conjunt de béns culturals mobles i immobles, els conserven, els documenten i estudien, els exhibeixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l'ensenyament i el gaudi intel·lectual i estètic i es constitueixen en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans." Tant la llei com l'ICOM remarquen la importància fonamental que té la preservació del patrimoni per a les generacions futures. Però la majoria dels nostres museus ni tan sols té al dia l'inventari dels seus fons, perquè aquesta tasca no llueix gens ni mica i és realment molt costosa.
És evident que amb menys recursos es poden fer exposicions interessants, atractives i lluïdes, que de vegades tenen la repercussió mediàtica que es mereixen. Imagineu, doncs, quines poden ser les temptacions quan els recursos no arriben per a fer-ho tot. I més quan des de l'opinió pública es valora l'èxit dels museus exclusivament per les xifres de públic, que són un indicador parcial i -diguem-ho- difícil de comprovar...
Un dels objectius bàsics dels museus hauria de ser que les persones que hi entrin en surtin millors: més sàbies, més conscients, més crítiques, més solidàries, més coneixedores del món, del país i d'elles mateixes. Cal començar a mirar els valors qualitatius, i no tan sols els quantitatius.
Hi ha altres formes de difusió que poden ser de vegades molt més eficaces que les exposicions. Per exemple, el cap de setmana ibèric que organitzem des del Museu d'Arqueologia de Catalunya avui i demà. Disset poblats ibèrics de Catalunya plens d'activitats interessants: des de reconstruccions d'activitats artesanals i de la vida quotidiana fins a vols en globus per observar els jaciments des de l'aire. Si encara hi sou a temps, no us el perdeu!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Darrerament s'utilitza la paraula "parc temàtic" com una cosa despectiva. No crec que el nou museu de la ciència de la Caixa es pugui considerar un "parc temàtic" des del punt de vista despectiu i en canvi conté els elements "partematitzadors" necessaris per a que els seus visitants aprengui i, a més a més, ho faci de forma amena.
Tots conexiement museus que no són sinó una successió de peces exposades sense discurs interpretatiu que faciliti l'adquisició de coneixements. Compareu sinó els estils del Museu Arqueològic a Atenes (sembla un "basar" arqueològic) i el Museu Arquelògic de Delfos (petit però tot ben posat i amb discurs).

Difícilment es pot reclamar de la societat que financïi els necessaris treballs de conservació, restauració, etc. si no som capaços d'ensenyar-los les peces de forma "no per a experts". Massa sovint bibliotecaris, arxivers, museòlegs treballem pensant que la nostra tasca es justifica per si sola.

Per què no poder defensar un "parc temàtic" sobre Roma a Tarragona si es fa gràcies als coneixements adquirits gràcies a l'estudi de les peces que hi tenim?.

Salut

Pere ha dit...

Fixa-t'hi, anònim, que el nou museu de la ciència ha defugit l'ús de la paraula Museu, i es fa dir Cosmocaixa. Per què penses que deu ser?