diumenge, 21 d’octubre de 2007

L'assemblea

Ja sé que a molts els sembla passat de moda, i que té nombrosos i importants inconvenients, però a mi, el sistema assembleari em fascina. És cert que es presta a tota mena de manipulacions, que sovint no s'hi poden prendre decisions urgents i importants, que permet certes expressions pintoresques de freakisme, i que vol temps i ganes, però a mi em segueix semblant la expressió més pura de democràcia.

Ahir, al Palau de Congressos, se'm feia present la imatge de l'immens espai on votaven els atenesos, el Πνύξ (Pnyx). El nivell i el to dels discursos, com les reaccions del demos, em recordaven tant les assemblees de l'Atenes clàssica... Digueu-me romàntic, però a mi em venien al cap discursos de Pèricles i també flaixos d'Aristòfanes.
Per cert que al Pnyx hi caben 6.000 persones. Hi havia 40.000 ciutadans censats, i tot i així no l'omplien. L'absentisme és un dels aspectes de l'assemblearisme. Per tenir més quòrum, al segle IV aC van haver de començar a pagar dietes... en lloc de cobrar quota i dinar... Cal dir que els atenesos tenien el local en propietat.