dimarts, 6 de novembre de 2007

Esculapi o Asclepi?

Des del 27 d'octubre és oberta l'exposició L'Esculapi. El retorn del déu a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Estic molt content del resultat d'aquesta exposició, i els que l'han visitada ens feliciten amb entusiasme, així que espero que sigui l'èxit de l'any.

L'exposició presenta l'estàtua coneguda com l'Esculapi d'Empúries, tot embolcallant-la d'un ambient, una música i una olor molt especials. Explica també com es van iniciar les excavacions d'Empúries, com va ser trobada, i què té això a veure amb el naixement del noucentisme. Crec que hi hem aconseguit un bon equilibri entre la informació i l'emoció, que és el repte més difícil que té la museografia.
L'ambient d'olor l'ha fet generosament l'empresa Puig Beauty & Fashion, amb una combinació de les olors dels productes que se sap que s'ofrenaven als temples grecs: vi, mel, sarments, mirra, cardamom, llentiscle,... És una creació del perfumista Rosendo Mateu que ratlla la categoria d'obra d'art.

Al llibre de visites de l'exposició hi ha qui demana que comercialitzem el perfum. Caldrà estudiar-ho, si el creador ho vol. Però entre les felicitacions hi ha d'altres notes que em preocupen més, com les que demanen que anomenem l'estàtua Asclepi o Asklepios en lloc d'Esculapi, perquè indiquen que hi ha visitants que no han entès res...

L'Esculapi d'Empúries és possible que mai no fós Esculapi, sinó que directament arribés a Empúries com a Serapis. La identificació amb un o altre déu no és tan fàcil ni clara com sembla. Ho podeu descobrir en l'exposició. Així, doncs, per què hem d'hel·lenitzar un nom dubtós?

Com que la identificació no és clara i l'estàtua té un nom popular consolidat, és amb aquest nom, L'Esculapi d'Empúries, com creiem que ha de ser denominada. Jo sóc filhel·lenista, però hel·lenitzar el nom de l'estàtua quan sabem que possiblement no és el nom correcte, seria una bajanada. I perdoneu la contundència. Trobareu totes les dades i arguments en el catàleg de l'exposició.

Una altra queixa que em sorprèn és la de l'idioma. L'exposició està retolada en català, amb alguns textos en què es conserva la versió original castellana i una única frase en grec, que no està traduïda. Al costat de l'entrada hi ha jocs de còpies de tots els textos a disposició dels visitants, traduïts al castellà i a l'anglès. Aviat hi afegirem el francès. També tenim vint còpies en Braille per si ens visiten grups d'invidents. Es tracta, bàsicament, de no omplir les parets de textos confusos com s'esdevé normalment quan es vol posar tot als plafons en diversos idiomes. Els comentaris que deixen els estrangers (entre els quals hi ha japonesos, suecs, holandesos,...) són unànimement molt elogiosos.

Doncs bé, les queixes que hi ha sobre l'idioma de l'exposició són totes en castellà, i en bona part aclareixen que l'autor ja l'entén el català... alguna clareix que això no és cosmopolita...

Com a experiment, avui hem penjat a internet una visita a l'exposició, comentada per mi mateix, en català, castellà, francès i anglès. Quatre fitxers de trenta minuts completament artesanals que es poden descarregar al mòbil o a l'mp3.

Un tema que al final no hem tractat a l'exposició i que és molt interessant és la repercussió iconogràfica de l'Esculapi, que té còpies repartides per tota Barcelona i ha inspirat logos, segells, cartells turístics, rètols d'establiments,... Fins i tot hi ha una pizzeria de Sant Martí d'Empúries que n'ha registrat el domini .com.

A veure ara com s'ho faran per posar-hi els braços...

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Puigmalet ha dit...

Com a membre de la nissaga Puig, tot i que no com a perfumista, et comento (i segur que si llegís el catàleg no tindria el dubte):

- Entre si és Esculapi o Serapis, vosaltres heu triat Esculapi. Entenc que 'Asclepi' i 'Esculapi' tenen un mateix referent: el déu de la medicina a la mitologia clàssica. El primer és el nom grec i el segon és el nom romà. Si l'obra és grega, perquè el nom romà? Miquel Tarradell, que va fer l'entrada sobre 'Asclepi' a la GEC, parla de l'escultura dins de l'entrada 'Asclepi', tot i que diu que també es coneix com a 'Esculapi d'Empúries'. Aquí no val allò de ''Qui perd els orígens perd la identitat''?
Felicitats pel bloc, que fa temps que segueixo.

Pere ha dit...

Benvolgut Puigmalet,

ens agradi o no, i malgrat les bones intencions del mestre infinitament enyorat, el nom POPULAR de l'estàtua és l'Esculapi d'Empúries. Tant a la societat com a la bibliografia. És una incongruència, però és així, i no té sentit esforçar-se en canviar-lo per un altre nom popular més coherent. Si algun dia sabem amb certesa absoluta el veritable nom del déu, llavors segurament l'haurem de començar a anomenar "el Serapis d'Empúries", "l'Asclepi", "el Zeus", "l'Agathós Daimon" o "el Posidó"...

M'alegra que segueixis el bloc, Joan. Una abraçada

catalunya.ffw ha dit...

Pere,

A l'Olla de Grills s'ha obert un debat interessant: o PSOE=PP o CAT=PSOE.

http://olladegrills.wordpress.com/2007/11/18/o-psoepp-o-catpsoe/

T'hi apuntes?

Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com