divendres, 14 de març de 2008

El déu és de nou a casa seva

Des d'ahir al matí, l'Esculapi d'Empúries torna a ser a la ciutat que el va encarregar i adoptar ara fa vint-i-dos segles.

Per aquest motiu i pels treballs de restauració de la peça, la Vanguardia em dedica un magnífic, i immerescut, semàfor verd.

Amb el trasllat de l'estàtua d'Asclepi-o-de-Serapis, no he fet més que complir amb el meu deure i amb una decisió del Parlament de Catalunya de l'any 2004, que és en tot cas qui té dret al semàfor.

Tampoc no puc, de cap de les maneres, penjar-me una medalla per un procés d'estudi i de restauració modèlic, que ja em vaig trobar encarrilat per la meva antecessora, la Dra. Núria Rafel i Fontanals, i que també és mèrit del restaurador del MNAC Àlex Masalles, i de tota la comissió d'experts que va participar en el projecte. Ells són els que mereixen les felicitacions.

És del tot comprensible el valor sentimental que aquesta peça té per als habitants de l'Escala. L'Esculapi d'Empúries hi és tot un símbol, com també és símbol de les arrels clàssiques de tota la cultura catalana.

A partir de dissabte podrà ser visitat a la seu d'Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunya, en una nova sala que li ha estat dedicada.

I començarà la commemoració del centenari de les excavacions...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort Zeus-Serapis/Asclepi/Esculpi !

"Gnozi seauton" era l'inscripció que t'honorava a Barcino.

Segur que els emporitans esdevindran dignes sacerdots del teu temple!

Irene

Anònim ha dit...

Ja té raó l'anònim de l'entrevista a l'Avui que no té cap mèrit pel que fa, perquè tot aquest procés (com vostè diu) estava encarrilat per aquesta senyora Dra. Núria Rafel i Fontanals!!

Esteve Rigau
Barcelona

Anònim ha dit...

Pobre Esculapi !
Desprès de cent anys l'heu tornat a posar a la cisterna!
No li podieu fer un temple ?

John Livingstone Seagull

Anònim ha dit...

Sr. director del MAC,

A Empúries no l'hi heu honorat com mostreu en aquesta fotografia.

L'heu deixat en un passadís. Com diu en Livingstone, per què no li heu fet un temple?

Un emporità

Pere ha dit...

Senyor anònim, no cal que em tregui mèrits que ja me'ls trec jo...

Pel que fa a la nova ubicació a Empúries, cal tenir en consideració que el museu monogràfic encara és molt petit i que l'equip d'allà li ha fet la sala més digna que han sabut fer-li, gràcies al generós suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Potser sí que és un lloc estret. Tanmateix, és molt més ampli que la νάος (náos) del seu temple original...

Anònim ha dit...

TRANQUILS,TOT AIXO EL TRIPARTIT DE LA MER.....LI POSSARA REMEI AMB LA NOVA ORGANITZACIO DE MUSEUS. JUGANT AMB BARC......

Anònim ha dit...

TRANQUILS,TOT AIXO EL TRIPARTIT DE LA MER.....LI POSSARA REMEI AMB LA NOVA ORGANITZACIO DE MUSEUS. JUGANT AMB BARC......

Anònim ha dit...

Sr. Pere,
No es rebaixi a defensar allò que no es defensable.

La naos era un santuari...

I ara ja no hi corren aires de divinitats !

L'emporità

Anònim ha dit...

Com és que dissabte no va haver cap discurs arqueològic a Empúries?
Menys mal que és a l'ombra de Bosch Gimpera!

Pere ha dit...

Demani-ho a protocol... No seré pas jo qui reclami protagonisme en un acte amb tantes autoritats.

Anònim ha dit...

He visitat Esculapi...
L'estàtua ha quedat meravellosa!
Quina llàstima que la llum s'encengui i s'apagui!
Quina llàstima que no et puguis quedar tota l'estona que vulguis contemplant la millor estàtua grega de l'Europa occidental!
Quina llàstima que les nostres arrels clàssiques estiguin ara encenent-se i apagant-se.
Senyor director del MAC, no podria deixar la llum encesa?

Pere ha dit...

Concedit. Aquest estiu la deixarem encesa, a veure com funciona el muntatge i com hi reacciona la gent.