Lupa Capitolina o Serp Estival?

Tots els mitjans de comunicació del món dediquen en les darreres hores espais destacats a la suposada notícia que desmenteix l'origen etrusc i data en època medieval la fabricació de la famosíssima Lupa Capitolina, símbol de la ciutat i de l'imperi romà.

La notícia parteix d'un article publicat al diari La Reppubblica per l'ex-sopraintendente ai beni culturali de Roma Adriano La Regina i anomenat La lupa del Campidoglio è medievale, la prova è nel test al carbonio.

Ha estat recollida de forma acrítica per tota mena de mitjans, BBC inclosa, sense qüestionar-la en absolut, com si fos una gran novetat i com si fos científicament possible.

Com carai es data una estàtua de bronze amb el mètode del Carboni 14? Aquest isòtop radiactiu només és útil per datar matèria orgànica que hagi estat aïllada de l'atmosfera. El bronze és orgànic?

La Regina ha generat la mateixa notícia un parell de vegades des del 17 de novembre del 2006, sense afegir-hi suposades proves científiques, i cada vegada ha tingut un ressó excessiu, considerant que la polèmica entre els científics que la consideren una peça associada a l'art etrusc i els que pensen que és una peça medieval es remunta a l'any 1854. Des de llavors, l'han considerat una peça medieval Emil Braun (1854), Wilhelm Fröhner (1878), Wilhelm Bode (1885), Erika Simon (1966), la restauradora Anna Maria Carruba (2006) i el mateix La Regina, mentre que la consideren una peça antiga, de tradició o factura etrusca, des del segle XVIII, Winckelmann (1764), Theodor Mommsen (1845), Friedrich Matz (1951), Andrea Carandini (2006) o Gregory Warden (2006).

Jo no en sóc expert, però diria que l'atribució medieval estilísticament té més dificultats que l'etrusca.

També hi ha la possibilitat que es tracti d'una còpia, feta a motllo, a partir d'un original malmès, fins i tot fonent el mateix bronze. Sembla que el gran argument de la datació medieval és la tècnica de fosa en una sola peça, que se suposa que apareix al segle XII. Però això no impedeix ni la reproducció d'una peça anterior ni exclou la possibilitat d'una excepció.

Haurem d'esperar que els resultats de l'estudi siguin discutits per la comunitat científica, però em sembla molt poc seriosa l'acceptació acrítica d'una prova impossible.

També em preocupa que tants mitjans de comunicació seriosos badin tant en temes de patrimoni i contrastin tan poc la informació. I que es fixin tan poc en les veritables notícies que s'estan produïnt a l'arqueologia catalana.