La història, finalment, passarà comptes, i mostrarà qui ha estimat el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya, i qui ha volgut desballestar-lo. I potser, talment l'ocell alat, el MAC, s'ho mirarà, i recordarà qui no li va tallar les ales, estimant-lo.
A l'anònim de les 17:30. L'ocell no era salvatge, estava ferit per tants anys de maltractaments. No pateixis, el nou ensinistrador (que segur que és del teu gust), l'acabarà de matar. Les persones sensibles, plorarem la seva mort.
I mentre vosaltres parleu d'ocells molts segueixen desmuntant el país, ploma a ploma... Tanqueu museus ! Obriu parcs d'atraccions i poseu-hi al front titelles ! Convertiu el país en una fira barata, pobre, bruta, trista ! Sempre podrem mirar com volen els ocells bascos...
no vui trencar tanta poesia, però el que passa en aquest departament és més propi d'intrigues delinqüencials que no pas altres coses. recodeu la cançó de Quico Pi de la Serra. nosaltres per la nostra part continuarem lluitant,
Em dic Pere Izquierdo i Tugas, i sóc rar des del naixement. Vaig intentar néixer amb el cap de través, tossut i obstinat, i em temo que aquesta és la meva principal virtut i el meu principal defecte.
En segon lloc, com a virtut i com a defecte, hi tinc la mania de llegir. Llegir a tothora, qualsevol cosa i en qualsevol suport.
Escriure em costa molt més. Em cal fer un esforç per superar la sensació que, per molt que t'hi escarrassis, no pots arribar a la qualitat mínima que s'hauria d'exigir a un autor. Tot i això, he rajat un bon munt de pàgines, moltes de les quals s'han publicat i d'altres que estan desades a la prestatgeria.
Què passa amb la FES
-
Els plens de juny i de juliol no van ser res de l’altre món. El país
segueix en unes circumstàncies que fan difícil destacar elements que vagin
més enllà ...
7 comentaris:
Pere Izquierdo,
Tu estimaves un ocell...
I ara, amb llàgrimes als ulls, molts veurem com els que no estimen ni el Museu, ni el País, ni els ocells, li tallen les ales...
I enmig d'aquesta trencadissa col.lectiva, ningú sap ja cap on volem...
La història, finalment, passarà comptes, i mostrarà qui ha estimat el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya, i qui ha volgut desballestar-lo.
I potser, talment l'ocell alat, el MAC, s'ho mirarà, i recordarà qui no li va tallar les ales, estimant-lo.
L'ocell era noble i de raça, però era salvatge. Necessitava un ensinistrador competent. Ell no ho era.
A l'anònim de les 17:30. L'ocell no era salvatge, estava ferit per tants anys de maltractaments. No pateixis, el nou ensinistrador (que segur que és del teu gust), l'acabarà de matar. Les persones sensibles, plorarem la seva mort.
I mentre vosaltres parleu d'ocells molts segueixen desmuntant el país, ploma a ploma...
Tanqueu museus ! Obriu parcs d'atraccions i poseu-hi al front titelles ! Convertiu el país en una fira barata, pobre, bruta, trista !
Sempre podrem mirar com volen els ocells bascos...
no vui trencar tanta poesia, però el que passa en aquest departament és més propi d'intrigues delinqüencials que no pas altres coses. recodeu la cançó de Quico Pi de la Serra. nosaltres per la nostra part continuarem lluitant,
salut company
Poca vida queda als ocells d´aquet país
amb la proliferació de tanta garsa
que fins i tot ja han arribat a Paris
Publica un comentari a l'entrada