diumenge, 27 de juliol del 2008

Museu ocell


Hegoak ebaki banizkio

nerea izango zen,

ez zuen aldegingo.

Bainan, honela

ez zen gehiago txoria izango

eta nik...

txoria nuen maite.
Pels que no entengueu l'euskera, trobareu traduccions a diversos idiomes aquí.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Pere Izquierdo,

Tu estimaves un ocell...

I ara, amb llàgrimes als ulls, molts veurem com els que no estimen ni el Museu, ni el País, ni els ocells, li tallen les ales...

I enmig d'aquesta trencadissa col.lectiva, ningú sap ja cap on volem...

Anònim ha dit...

La història, finalment, passarà comptes, i mostrarà qui ha estimat el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya, i qui ha volgut desballestar-lo.
I potser, talment l'ocell alat, el MAC, s'ho mirarà, i recordarà qui no li va tallar les ales, estimant-lo.

Anònim ha dit...

L'ocell era noble i de raça, però era salvatge. Necessitava un ensinistrador competent. Ell no ho era.

Anònim ha dit...

A l'anònim de les 17:30. L'ocell no era salvatge, estava ferit per tants anys de maltractaments. No pateixis, el nou ensinistrador (que segur que és del teu gust), l'acabarà de matar. Les persones sensibles, plorarem la seva mort.

Anònim ha dit...

I mentre vosaltres parleu d'ocells molts segueixen desmuntant el país, ploma a ploma...
Tanqueu museus ! Obriu parcs d'atraccions i poseu-hi al front titelles ! Convertiu el país en una fira barata, pobre, bruta, trista !
Sempre podrem mirar com volen els ocells bascos...

Anònim ha dit...

no vui trencar tanta poesia, però el que passa en aquest departament és més propi d'intrigues delinqüencials que no pas altres coses. recodeu la cançó de Quico Pi de la Serra. nosaltres per la nostra part continuarem lluitant,

salut company

Anònim ha dit...

Poca vida queda als ocells d´aquet país
amb la proliferació de tanta garsa
que fins i tot ja han arribat a Paris