dimarts, 30 de setembre del 2008

Comiat

Avui és el meu darrer dia com a director del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El conseller Tresserras va acceptar dijous passat la meva carta de dimissió, que es fonamenta en la impossibilitat de redreçar la greu situació del museu amb els mitjans disponibles i sense suport polític, i també en la manca de sintonia entre les polítiques de patrimoni que desplega la conselleria i les propostes que he estat defensant públicament durant els darrers vint anys, i que esperava poder aplicar al MAC.

Vaig entomar aquesta feina fa dinou mesos i vuit dies amb molta il·lusió, però conscient de l'estat lamentable en què es trobava el museu en totes les seves seus. Esperava que les principals dificultats serien internes, però em negava a acceptar les veus de Cassandra que diuen que el MAC no te remei. I encara penso que hauria estat possible donar-li el tomb si hagués tingut una mica més de suport per part dels qui regeixen la política cultural d'aquest país. He fet tant com he pogut.

He de reconèixer, però, que he fracassat. He fracassat perquè no he estat capaç de convèncer els meus superiors jeràrquics de l'enorme potencial d'aquesta institució, de la qualitat del seu equip humà i de la necessitat de fer-li una empenta, per superar anys i anys de desídia, d'escassedat pressupostària i de canvis constants de directors i de projectes. Sabia el risc que corria si no era capaç de convèncer de la necessitat de recuperar i d'actualitzar el projecte original d'aquest museu, la idea de fer un museu dispers pel territori, de l'estil dels dels Lander alemanys, amb un paper en la gestió del patrimoni arqueològic de tot el país. Una xarxa on hi conflueixi la recerca, la conservació, la docència, la difusió i la presència pública de l'arqueologia i en la que hi col·laborin totes les institucions, entitats i persones que ho desitgin.

No és temps ja, per a somniar. Si més no per a mí. Deixo, però, anotat aquest somni per si algú el vol recollir.

Demà tornaré al meu lloc com a funcionari de carrera de la Diputació de Barcelona, a l'Oficina de Patrimoni Cultural.

I espero que aviat hi haurà un nou director a qui desitjo molta sort i, sobre tot, temps suficient per fer feina.

Ha estat un honor seure aquest temps a la taula de Bosch Gimpera, però sobre tot ha estat un honor poder col·laborar amb vosaltres.
ADDENDA
Crec que deixo totes les seus del museu millor que quan les vaig trobar: Empúries amb l'Esculapi, una sala nova per a l'estàtua i un nou dipòsit arqueològic gairebé acabat, la rehabilitació del fòrum quasi acabada i un nou centre d'acollida de visitants en projecte. El vaixell Thetis del CASC amb mampares noves; Girona amb una nova exposició permanent i un nou vestíbula Galligants; Olèrdola amb l'església de Sant Miquel restaurada i lavabos nous.
A Ullastret progressa la recerca i les excavacions d'un veritable palau d'època ibèrica. S'ha tancat el solar i s'han fet projectes i excavacions al Molí d'Espígol de Tornabous, i a Tivissa, s'ha endegat l'adequació de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles.
A Barcelona s'ha arranjat la façana, la sala de descans dels treballadors i els magatzems, i disposem d'un projecte pendent d'adjudicar per restaurar la vella teulada; en pocs dies s'enllestirà la renovació de les sales de prehistòria i es penjarà la nova web de tot plegat.
Tan sols lamento no haver pogut solucionar les delicades situacions laborals d'alguns dels treballadors, i no haver estat capaç de tirar endavant la implantació d'un organigrama.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Lamente molt llegir aquest post. Des de Sagunt només puc donar-te les gràcies per haver atés un grup de professors de clàssiques de la Comunitat Valenciana i lamentar que des de les diferents conselleries no es treballe més per millorar i divulgar com cal el nostre patrimoni històric.
Gratias tibi!

Anònim ha dit...

Sr.Izquierdo,

Heu estat un digne successor de'n Bosch i Gimpera.

No digeu que heu fracassat. Us han extorquit el vostre somni, que compartíeu amb molts més dels que ells volen i diuen.

Gràcies per deixar un MAC millor que el veu trobar!

jordi MR ha dit...

Em sap un greu infinit que hagueu hagut de plegar. Et torno a dir que la instal·lació d'Empúries ensenya el que hauria estat tot el MAC si haguessis acabat tot el teu projecte.


Moltes gràcies per haver arribat tant enllà.

Anònim ha dit...

Οσο μπορείς
Κι αν δεν μπορείς να κάμεις την ζωή σου όπως την θέλεις,
τούτο προσπάθησε τουλάχιστον
όσο μπορείς: μην την εξευτελίζεις
μες στην πολλή συνάφεια του κόσμου,
μες στες πολλές κινήσεις κι ομιλίες.

Μην την εξευτελίζεις πιαίνοντάς την,
γυρίζοντας συχνά κ' εκθέτοντάς την
στων σχέσεων και των συναναστροφών
την καθημερινή ανοησία,
ως που vα γίνει σα μιά ξένη φορτική.
Κωνσταντίνος Π. Καβάφης (1913)

En tant que puguis

I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura 
en tant que puguis:
no l'abarateixis 
amb massa contacte del món, 
amb molts moviments i converses.

No, no l'abarateixis agafant-la, 
rodant sovint amb ella i exposant-la 
a la diària bajania 
de les relacions i els intercanvis 
fins que es torni com una forastera enfadosa.
Konstantinos P. Kavafis (1913)

Anònim ha dit...

Pere,
Ahir --quan et vaig saludar a l'acte de la Tribuna-- no havia vist el teu mail ni havia llegit els diaris. En aquell moment no sabia que tot just acabaves de deixar el càrrec. Em sap molt de greu que no hagis tingut prou suport des de Cultura. Jo tampoc podré continuar parlant/protestant sobre la qüestió del MAC a la Junta de Museus perquè també he deixat de ser-ne membre. Ara els arqueòlegs encara hi tindran/tindrem menys pes. Ànim i fins aviat,

Francesc ha dit...

Benvolgut Pere,

M'he decidit a tornar a donar un cop d'ull al teu bloc i m'he trobat amb aquesta desagradable sorpresa. :-(

Lamento profundament que t'hagis vist forçat a dimitir. I lamento tant o més els motius pels que t'has vist forçat a fer-ho.

És encoratjador veure que al món encara queden persones com tu, que coneixen el significat de la paraula dignitat. Gràcies per la teva labor coratjosa, valuosa i discreta.

Atentament,

Francesc

Anònim ha dit...

Ja et vem dir que no dimitissis, que contra tu no tenien res més que interessos i que amb això no podien justificar la destitució.

Anònim ha dit...

Pere Izquierdo,

Has fet molt bona feina al MAC !

Ens has deixat orfes!

Anònim ha dit...

Perquè l'han tret a vostè en lloc del criminal d'Empúries? Vosté ens escoltava!

Anònim ha dit...

Pere Izquierdo: Primera víctima del Pla de Museus !

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer !

Anònim ha dit...

La fotografia preciosa del MAC que heu posat en aquest post, és d'una época que els governants estimaven el País...

Heu defensat el Museu i no només vós heu perdut Sr. Izquierdo.

El país no trigarà gaire en perdre una tradició nacional que el dignificava amb el nomenament del nou director.

Quedaran les fotografies...

Anònim ha dit...

Vaig venir al museu en unes jornades magníficament organitzades i ens vau acollir molt bé.
Quina llàstima que ja no hi sigui!

Anònim ha dit...

Doncs al nou director jo li desitjo molt poc temps per fer feina!

Anònim ha dit...

Això, això, que aguanti mig any i surti per potes, com el Carreté!

Anònim ha dit...

Tan de bo fotessin fora del govern a ERC una altra vegada !
Però aquesta vegada per rucs !

Mireialuc ha dit...

Lamento molt que marxi del govern d'aquesta nau que durant molt temps ha anat a la deriva. El que més greu em sap és que finalment no vaig poder saludar-lo el dia que vaig acostar-me a la biblioteca del museu per enésima vegada (i mai última, així ho espero)

Anònim ha dit...

Tornaràs a escriure al teu blog? Segueixes sent el mateix pels que t'hem seguit tot aquest temps, estiguis en càrrec de Director del MAC o de funcionari de la diputació.
Et trobem a faltar.

Anònim ha dit...

Digne successor de'n Bosch-Gimpera,

Quan tornarem a sentir la teva veu?

Quan donaràs per acabat el temps dels comiats?

Cal seguir treballant per dignificar el patrimoni dels PPCC !

I no només el patrimoni....

Anònim ha dit...

T'has fixat, Pere, que a la COPE, que tu escoltes sovint -jo també- és la única emissora que no accepta trucades dels oïents en directe? Tenen un contestador, on els oïents deixen gravats els missatges, i així ells discriminen i només emeten els que els interessen. Veus per on vaig?

Pere Izquierdo i Tugas ha dit...

Doncs no, Xavier. Perdona la meva estultícia però no veig per on vas...