Comiat

Avui és el meu darrer dia com a director del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El conseller Tresserras va acceptar dijous passat la meva carta de dimissió, que es fonamenta en la impossibilitat de redreçar la greu situació del museu amb els mitjans disponibles i sense suport polític, i també en la manca de sintonia entre les polítiques de patrimoni que desplega la conselleria i les propostes que he estat defensant públicament durant els darrers vint anys, i que esperava poder aplicar al MAC.

Vaig entomar aquesta feina fa dinou mesos i vuit dies amb molta il·lusió, però conscient de l'estat lamentable en què es trobava el museu en totes les seves seus. Esperava que les principals dificultats serien internes, però em negava a acceptar les veus de Cassandra que diuen que el MAC no te remei. I encara penso que hauria estat possible donar-li el tomb si hagués tingut una mica més de suport per part dels qui regeixen la política cultural d'aquest país. He fet tant com he pogut.

He de reconèixer, però, que he fracassat. He fracassat perquè no he estat capaç de convèncer els meus superiors jeràrquics de l'enorme potencial d'aquesta institució, de la qualitat del seu equip humà i de la necessitat de fer-li una empenta, per superar anys i anys de desídia, d'escassedat pressupostària i de canvis constants de directors i de projectes. Sabia el risc que corria si no era capaç de convèncer de la necessitat de recuperar i d'actualitzar el projecte original d'aquest museu, la idea de fer un museu dispers pel territori, de l'estil dels dels Lander alemanys, amb un paper en la gestió del patrimoni arqueològic de tot el país. Una xarxa on hi conflueixi la recerca, la conservació, la docència, la difusió i la presència pública de l'arqueologia i en la que hi col·laborin totes les institucions, entitats i persones que ho desitgin.

No és temps ja, per a somniar. Si més no per a mí. Deixo, però, anotat aquest somni per si algú el vol recollir.

Demà tornaré al meu lloc com a funcionari de carrera de la Diputació de Barcelona, a l'Oficina de Patrimoni Cultural.

I espero que aviat hi haurà un nou director a qui desitjo molta sort i, sobre tot, temps suficient per fer feina.

Ha estat un honor seure aquest temps a la taula de Bosch Gimpera, però sobre tot ha estat un honor poder col·laborar amb vosaltres.

ADDENDA

Crec que deixo totes les seus del museu millor que quan les vaig trobar: Empúries amb l'Esculapi, una sala nova per a l'estàtua i un nou dipòsit arqueològic gairebé acabat, la rehabilitació del fòrum quasi acabada i un nou centre d'acollida de visitants en projecte. El vaixell Thetis del CASC amb mampares noves; Girona amb una nova exposició permanent i un nou vestíbula Galligants; Olèrdola amb l'església de Sant Miquel restaurada i lavabos nous.

A Ullastret progressa la recerca i les excavacions d'un veritable palau d'època ibèrica. S'ha tancat el solar i s'han fet projectes i excavacions al Molí d'Espígol de Tornabous, i a Tivissa, s'ha endegat l'adequació de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles.

A Barcelona s'ha arranjat la façana, la sala de descans dels treballadors i els magatzems, i disposem d'un projecte pendent d'adjudicar per restaurar la vella teulada; en pocs dies s'enllestirà la renovació de les sales de prehistòria i es penjarà la nova web de tot plegat.

Tan sols lamento no haver pogut solucionar les delicades situacions laborals d'alguns dels treballadors, i no haver estat capaç de tirar endavant la implantació d'un organigrama.