dimarts, 30 de desembre del 2008

Un ou ferrat per a'n Brossa

Avui fa deu anys, ja, que ens va deixar en Joan Brossa.
Vull afegir-me a la commemoració blocaire amb una petita anècdota d'aquell gran home, tan incòmode per a molts i tan lúcid per als altres.
Vaig conèixer en Brossa l'any 93, quan dirigia els museus municipals de Sabadell i vam presentar al Museu d'Art el seu llibre-objecte Trasllats, un poemari d'en Brossa amb serigrafies i collages d'Alfons Borrell.
Després de la presentació, el regidor de cultura de l'època i la seva incompetent mà dreta havien organitzat un sopar a un restaurant ben fi de la ciutat, d'aquells que no es poden pagar amb un sou de director de museu.
En Brossa i jo ens vam entendre de seguida, perquè teníem una manera semblant de veure el món. Mentre ens assèiem, em demanava si seria possible que s'instal·lés a viure durant uns dies a la part noble de la casa Turull, seu del Museu d'Art i antiga residència d'una família influent i rica que donà algun diputat a Madrid i feina, per poc sou, a molta gent.
Em va semblar magnífic, tot i que al regidor no li va semblar tant bé i no es va poder fer. I això que en Brossa estava disposat a cedir al Museu tot allò que hi creés...
Mentre en parlàvem van portar la carta, amb plats complicats de noms llarguíssims. En Brossa hi va fer una ullada ràpida, la va tancar, i va dir, davant l'astorament dels pihoprogres que l'envoltaven: "Vull un ou ferrat".
Joan, t'enyoro!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

La gent excepcional sovint és poc entesa pels seus contemporanis.

abloccedari ha dit...

M'encanta que t'hagis afegit a la festa brossiana, Pere. Com pots veure entrant al bloc, ha estat un èxit fabulós que ens ha omplert el cap d'any de feina i d'alegria. Salut i bon any 9!

Joan Puigmalet

Pere Izquierdo i Tugas ha dit...

Gràcies, Joan.

Ha estat un plaer.

M'hauria agradat veure com en Brossa fotria canya als suposats responsables de Cultura actuals...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jo crec que ens hagués ajudat a fer l'Abloccedari... Ens heu ajudat a fer-li un homenatge fantàstic.

Gràcies per participar!

Galderich ha dit...

Els meus sogres tenien molta amistat amb en Joan Brossa. Quan anava a sopar a casa seva sempre demanava o una truita a la francesa o un ou ferrat. Amb el tema del mejar era molt llepafils i de costums fixes. No li agradava gaire la cuina...