dimarts, 15 de desembre del 2009

Per augmentar el públic dels museus, cal posar-hi tècnics

Aviat es farà públic altra vegada el tradicional rànquing de museus segons les xifres de visitants que cada museu declara, i els responsables dels museus es demanaran què cal fer per augmentar l'ús social de cada institució.

Doncs la solució és ben senzilla: posar-hi tècnics qualificats i deixar-los treballar. I es pot demostrar estadísticament.

Fa anys que treballo el camps dels indicadors per a l'avaluació dels museus i dels equipaments públics en general, especialment des que vaig participar en els projectes europeus Ianus i hicira. Sempre m'ha preocupat que les dades quantitatives eclipsin sempre el fet qualitatiu, que és allò que ens hauria d'interessar de debó: quin és el retorn del museu a la societat? quina és la qualitat de la visita? quanta gent n'ha sortit satisfeta i una mica més conscient que abans d'entrar-hi?

L'obtenció de dades qualitatives estadísticament vàlides és molt costós perquè s'ha de fer amb entrevistes individuals i preferiblement mitjançant un agent extern que no esbiaixi els resultats. Per això es fa poc sovint.

Però potser hi ha mètodes indirectes que permeten revelar tendències qualitatives.

Fa uns dies, vaig acabar un curs d'estadística descriptiva i correlacional que m'ha servit per refrescar allò que ens va ensenyar l'Encarna Sanahuja a la Facultat, i com a treball de classe he agafat la matriu de dades dels museus de la Xarxa de Museus Locals, una mostra ben significativa dels museus mitjans i petits catalans.

Es tractava de descobrir quines variables d'entre les 67 que es recullen per a cada museu, estan correlacionades entre elles.

Els resultats de la matriu que defineix els coeficients de correlació de les 4.489 combinacions possibles, segurament donarien per a fer-ne una tesi doctoral sencera. Però hi ha un dels resultats que crec que és d'interès general: la correlació que hi ha entre el nombre de tècnics que treballen en un museu i el nombre de visitants.

Contra el que jo m'esperava, no hi ha cap correlació significativa entre les xifres de visitants dels museus i el pressupost d'activitats, ni el nombre d'exposicions temporals programades, ni el pressupost que es destina a fer aquestes exposicions. Ni tan sols amb la data de l'exposició permanent, que arriba a tenir un coeficient negatiu.

Les majoria de variables que tenen coeficients de correlació significatius amb les xifres de públic són variables quasi dependents, com ara les xifres de visitants de les exposicions temporals (70% de correlació), de públic escolar (0,66), de públic de l'exposició permanent (0,58) o d'usuaris de les activitats (0,55).

Curiosament, el gruix de l'oferta d'activitats escolars té correlació amb la xifra de públic total, però en canvi no és significatiu el pes de la quantitat de tallers realitzats efectivament. I la correlació amb el pressupost total és clara però feble (0,51).

En canvi, la variable que sembla tenir més pes és la quantitat de tècnics que treballen a cada museu, amb una correlació del 0,66 que augmenta a a R=0,72 si en treiem un cas especial. La mostra permet calcular una recta de regressió que relaciona públic i quantitat de tècnics a cada museu, i que es podria resumir en la següent fórmula:

Públic d'un museu = 1504 persones + 5229 persones per cada tècnic contractat

El resultat d'aquest càlcul pot diferir bastant de la realitat, però sembla que s'ajusta raonablement bé quan la plantilla supera els quatre tècnics.

O sigui, que si es vol que la gent vagi als museus, cal començar per convocar oposicions...

6 comentaris:

Montserrat Tudela ha dit...

L'estadística mostra, però no demostra. La meva pregunta és: s'han de tractar igual tots els museus? Perquè una cosa és el Museu d'Arqueologia de Catalunya, per exemple, que té col.lecció permanent, i l'altre, per posar un exemple, el Museu de l'Empordà que no en té.
I l'altre cosa: no només de funcionariat ha de viure el país. Contractes dignes, sí. Funcionaris, no sé.
Perquè potser es podria fer una estadística sobre el rendiment del funcionariat també.

jordi MR ha dit...

Després de barallar-me amb indicadors els darrers anys penso que son imprescindibles per avaluar feines i projectes. I sobre tot tal i com has explicat segurament, si entrem a descabdellar aquesta relació tant directa entre tècnics i visitants trobaríem relacions qualitatives entre servei, oferta i demanda cultural. Salut.

Anònim ha dit...

Per augmentar el públic dels museus només cal tenir una societat mínimament sensible al fet humà!

RAfel ha dit...

Particularment crec que si que cal incorporar nous tècnics a les nostres estructures museals, però potser no els que tenim al cap.
Vivim en un entorn competitiu, on els museus entren en joc amb d'altres centres culturals, més participatius, més dinàmics...
Temàtica, activitats, presència... tot afecta al nombre de visitants; cal però, sobretot, rigor.
Incorporem als nostres museus tècnics en comunicació, en gestió cultural, en gestió de projectes... potenciem la imatge externa, les botigues, fem-los realment assequibles a escoles i centres de formació, amb capacitat de rebrer visites de qualitat i també d'anar a buscar públics fora de les quatre parets del museu... en definitiva, entrem al segle XX (si, he dit XX), ja que arroseguem encara una estructura de finals del XIX.

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.