La revolució tecnològica és aquí

És curiós, i estic segur que no és casual, que la crisi financera actual coïncideixi amb l'expansió de la web 2.0 i de la revolució en la comunicació que representen les xarxes socials.

L'èxit de la visió cooperativa de la construcció cultural dins la xarxa comença a donar fruits espectaculars. S'anuncia un futur sense intermediaris culturals.

Després del meu descobriment tardà del facebook, vaig quedar meravellat amb la darrera versió del traductor de Google, que he incorporat a la dreta del bloc i que permet traduir-lo a una muntanya d'idiomes. Les traduccions són encara molt imperfectes, però permeten entendre aproximadament de què va qualsevol text.

El darrer descobriment, absolutament fascinant, ha estat la versió virtual de Roma antiga que es pot descarregar i visualitzar al GoogleEarth. Es tracta d'un projecte molt seriós i que incorpora totes les dades literàries i arqueològiques sobre la ciutat. Està pensat per anar-hi incorporant les novetats que produeixi l'arqueologia pràcticament en temps real. Emprant el ratolí amb cura, és possible passejar-se literalment pels carrers de la ciutat, tal com era al segle IV dC. Si activeu el control d'il·luminació, fins i tot podreu preparar una postal de la sortida del sol al Fòrum com aquesta que he fet jo ara, amb la llum d'un 26 de gener.

El projecte Rome reborn és el resultat de deu anys de col·laboració de l'Institute for Advanced Technology in the Humanities (IATH) de la Universitat de Virginia, el Cultural Virtual Reality Laboratory de la UCLA (CVRLab), l'Experiential Technology Center de la UCLA (ETC), el Laboratori Reverse Engineering (INDACO) de la Politècnica de Milà, l'Institut Ausonius del CNRS i la Universitat de Bordeaux-3, i la Universitat de Caen.

El model correspon a l'estat de la ciutat el dia 21 de juny de l'any 320.

Mai més no es podrà explicar Roma sense ell.

Ename

Des del 16 de març d'enguany que està disponible una nova versió actualitzada de la Carta ICOMOS per la interpretació i presentació de llocs de patrimoni cultural, més coneguda com a Carta Ename.

Es tracta d'un document imprescindible per a tothom que treballi en l'adequació a la visita pública de jaciments arqueològics i d'altres llocs patrimonials, on es recullen els objectius i els principis que haurien de regir la interpretació del patrimoni.

La nova versió s'anuncia com a "Proposed final draft". Esperem que sigui veritat, perquè la carta aquesta ja l'he hagut de traduir al català tres vegades. Evidentment, cada vegada he enviat la versió catalana als amics Neil Silberman i Malika Hamza, del Centre Ename, per tal que les pengessin al lloc web. També els vam facilitar per penjar les versions sueca, flamenca, italiana i castellana. No ho han fet, però, i continuen oferint als internautes tan sols les versions anglesa i francesa, en clara contradicció amb el punt 1.4 de la mateixa carta, que recomana que la interpretació tingui en consideració la diversitat lingüística dels visitants.

L'única versió catalana que trobareu a internet és la que s'inclou a l'annex 3 (pàgines 118-123) del llibre "Centres d'interpretació del patrimoni. Manual hicira", que vaig tenir el plaer de coordinar des de la Diputació de Barcelona, juntament amb el Jordi Tresserras i el Joan Carles Matamala, dins un programa Cultura 2000 de la Unió Europea. Correspon al segon esborrany, del 24 de juny del 2004.

Vam publicar en paper la traducció del 3r esborrany, del 5 de juliol del 2005, en la revisió del mateix manual anomenada "Interpretar el patrimoni. Guia bàsica", però aquest llibre, de moment, no l'han penjat a internet.

Per cert que després d'una dura tasca de lluita contra les inèrcies de l'administració, tots dos llibres van ser publicats amb copyleft i llicència GNU Free Documentation License 1.2, de manera que el text i les imatges poden ser copiats, distribuïts i modificats lliurement amb la condició que se'n reconegui l'origen i que no se'n faci ús comercial. Que en prenguin nota els senyors de CEDRO i d'altres gestores de drets d'autor, i els diputats que aproven lleis que recolzen el seu oligopoli. Per les fotocòpies d'aquest llibre no en poden cobrar ni un duro. I tampoc no s'hauria de carregar cap cànon als CDs que es facin servir per gravar-lo...

I si algú se'l vol fotocopiar sencer, té el permís de tots els autors per a fer-ho i cap bibliotecari no li ho hauria de poder impedir.