diumenge, 15 de juliol de 2007

Animalades?

Diumenge passat inauguràvem a la casa dels forestals de Sant Martí d'Empúries l'exposició temporal que hi fem aquest estiu, dedicada als Animals d'Empúries.

Els humans van inventar la ciutat per protegir-se de la natura, per allunyar-se i defensar-se de les bèsties en un entorn que es volia i es vol artificial. Però tan aviat com van començar a viure-hi, la gent va omplir aquestes illes humanitzades d'animals i de representacions d'animals, i aquest costum s'ha mantingut fins al present.

La presència dels animals a les ciutats no es limita als aspectes utilitaris, sinó que inclou la decoració de les llars i dels estris, i també els animals de companyia. És com si les persones es resistissin a abandonar del tot els lligams amb la natura. Perquè és clar que dels animals n'hem d'extreure aliments i matèries primeres, però la omnipresència d'un zoològic complet entre les troballes gregues i romanes d'Empúries, la que fou la primera ciutat de Catalunya digna d'aquest nom, fa pensar sobre les contradiccions entre la humanitat i l'animalitat.

Un altre exemple d'aquesta relació ambivalent el trobo en mots com animalada, bestiesa i salvatjada. No serà que intentem imputar als animals els nostres pitjors defectes?

En els extrems de la perversió humana, hi ha un projecte britànic de construir bombes nuclears escalfades per un pollastre viu, destinades a minar Alemanya en cas d'invasió soviètica. Sembla una broma, però no ho és. Qui són, aquí, els animals? Els pollastres o els científics, polítics i militars?