Revetlles

Vam passar la revetlla de cap d'any al barri de la Barceloneta, a la darrera foguera tradicional que es fa al Prat de Llobregat. Recordo, quan era petit i en dèiem "verbenes", les dotzenes de muntanyes de fusta que s'anaven formant a mesura que s'acostava Sant Joan. I les rivalitats entre colles, que obligaven a vigilar constantment la fusta perquè no la prenguessin ni la cremessin, i a recollir els mobles vells casa per casa. Esgarrifa pensar en el magnífic mobiliari isabelí i modernista que es va cremar quan va arribar la moda de la fòrmica... Algun antropòleg considera que la preparació de la foguera era una mena de ritus iniciàtic en la socialització dels infants. Per això m'ha fet il·lusió que els meus fills coneguessin aquesta manera de celebrar el solstici.

I també van aprenent a manipular petards amb el mínim risc possible, cosa que em sembla molt més positiva que la prohibició que vol imposar Europa. Les fogueres i els petards de la nit de Sant Joan, acompanyats de bones coques i cava, identifiquen aquest país millor que cap altre tret cultural. I si tot plegat pot acabar amb un bany nocturn, millor encara. M'atreviria a pronosticar-ne un origen pre-romà, encara que hi ha qui pensa que pot ser una tradició molt més recent. L'ús i abús dels petards en aquesta nit és documentat com a mínim des del segle XVIII.

És llàstima que a aquesta festa que és tan viva perdi alguns dels seus atributs per un excés de zel normatiu. La repressió d'aquesta festa és tan tradicional com la revetlla. Els especialistes, en canvi, recomanen que els ajuntaments preparin espais per a les fogueres i que subministrin fusta de la deixalleria.

La revetlla que s'està perdent del tot és la de Sant Pere, que en altres temps era gairebé tan sonada com la de Sant Joan. Em temo que ja només la celebrem els Peres...