dilluns, 11 de juny de 2007

Ciutats perdudes

Estic revisant un treball inèdit del 1991, dedicat a la història de la recerca arqueològica sobre la ciutat romana de Dertosa, i m'adono que si el treball és vàlid al cap de setze anys, és perquè la recerca no hi ha avançat gaire. Si més no per a l'època romana.

Tortosa és una de les ciutats perdudes del nostre passat clàssic. Se'n saben tan poques coses, que ni tan sols no és clara la forma que tenia la ciutat romana, ni on era exactament la ciutat ibèrica d'Hibera, que l'hauria precedit. Sort n'hi ha de les inscripcions, que permeten fer-se una idea de la importància de la ciutat, situada en el punt de contacte entre la navegació marítima i la fluvial.
També són útils les cròniques de les troballes que hi ha hagut a la ciutat en els darrers 500 anys, des de Cristòfor Despuig ençà, i especialment l'obra inèdita d'Antoni Cortés, la Historia de la Ciudad de Tortosa y de la Región Ilergavonia que comprendía lo que oy contiene su Obispado. Antoni Cortés va fer excavacions arqueològiques al pati de casa seva l'any 1740, cosa que en fa un dels primers arqueòlegs catalans.

Les excavacions arqueològiques a la part baixa de la ciutat mai no arriben més enllà dels nivells tardo-romans, que apareixen a cinc o més metres de fondària i dins els nivells freàtics. El problema tècnic no és insalvable i aquest obstacle s'hauria de veure com una oportunitat per localitzar-hi objectes fets de matèria orgànica, que s'acostumen a conservar en aquestes condicions.

El fet, però, és que el coneixement que tenim sobre les ciutats romanes del nostre país és molt desigual. Algunes són ben conegudes, malgrat que s'hi continuen trobant sorpreses, com ara Barcino, Tarraco, Baetulo o Pollentia. D'altres estan començant a sortir a la llum, com Iesso, Valentia o Ilerda. Però n'hi ha algunes que tan sols s'intueixen, com Dertosa o Sigarra. I encara d'altres que ni tan sols s'han localitzat amb certesa, com Cypsela, Subur o Tolobi.
Quan em pregunten si a Catalunya hi queden gaire coses per descobrir, no sé si riure o plorar...

3 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Des d’alguns blocs volem fer una crida a parlar de l’Àfrica, a dedicar-li un espai als nostres posts.

Pensar en l’Àfrica, tenir-la present, és ja alguna cosa. El principi indispensable

Seria fantàstic comptar amb tu!

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/06/ms-lletres-per-lfrica.html

ricard mèlich ha dit...

Pere,
estic al dia dels teus escrits.Ara vull veure si el meu escrit es registrarà al teu blog.

Pere ha dit...

Benvingut al món blocaire, Ricard!