Cavallers santjordians

Fa exactament dos anys vaig prometre que algun dia explicaria la meva interpretació sobre la implicació de l'Orde Militar de Sant Jordi d'Alfama en les aparicions miraculoses del sant patró d'aragonesos i catalans.

L'orde de Sant Jordi d'Alfama ha estat estudiada per Eufemià Fort i Cogul i per Regina Sainz de la Maza, i fou creada pel rei Pere el gran l'any 1201. Es regia per la regla de Sant Agustí i el motiu oficial de la seva creació era protegir els peregrins i combatre els musulmans tot vigilant una gran extensió deshabitada que hi havia on ara hi ha l'Ametlla de Mar i la nuclear de Vandellós, anomenada el desert d'Alfama. També quedaven obligats a lluitar al costat del rei.

Vaig tenir la sort de retrobar les poques restes que queden del seu castell l'any 1989, quan era arqueòleg territorial de les Terres de l'Ebre, gràcies a un equip de luxe, dirigit per l'Albert Martin i finançat per la Diputació de Tarragona. Es troba cobert per una gran duna en una península propera al fortí modern del mateix nom.

De resultes d'aquella excavació vaig acabar transcribint un inventari exhaustiu del que hi havia al castell d'Alfama en el moment en què Martí l'Humà la fusionà amb l'Orde de Montesa. Crec que és el document medieval més llarg que he transcrit mai i el vam localitzar a l'Arxiu Municipal de Tortosa, en un gran pergamí enrotllat i conservat dins el mateix calaix on el va desar el gran Cristòfol Despuig al segle XVI. La transcripció fou publicada com un apèndix de l'obra de Sainz de la Maza, i reflectia un castell petit i molt ben equipat, amb una gran capella i una sola torre. Hi havia tota mena de banderes, penons i uniformes amb el senyal de Sant Jordi. Al pati hi havia un màstil de vaixell i s'hi guardaven veles i eines per reparar-les.

Els cavallers santjordians mai no foren gaires. Tres o quatre simultàniament. Participaren en totes les batalles que expandiren els dominis dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona en els segles XIII i XIV. De resultes d'això, acabaren tenint casa a Barcelona, Ciutat de Mallorca i València, i aquesta darrera acabà essent considerada un priorat.

En el moment de la conquesta de Mallorca el Mestre de l'Orde era Guillem de Montcada, cunyat del rei, contínuament esmentat al Llibre dels Fets i caigut en combat a la batalla de Portopí, on, per cert, s'han trobat testimonis materials dels combats.

Digueu-me mal pensat, si voleu, però jo hi veig una relació molt clara entre les aparicions de Sant Jordi al camp de batalla en moments delicats i la presència entre els cavallers del rei de tres o quatre nobles que reglamentàriament podien vestir-se com se suposa que havia d'anar el Sant. Com que es tractava sovint de nobles importants, podien emprar diferents emblemes segons les circumstàncies. Així, el Mestre podia emprar les armes dels Montcada i els Bearn, com se'l representa en aquest fresc, i reservar les de Sant Jordi per a casos de necessitat.

No deixa de ser curiós que després de la fusió del 1399, Sant Jordi mai no hagi tornat de cos present per ajudar els catalans ...

En qualsevol cas, ara que estan de moda les associacions de recreació històrica, una colla petita es podria animar a ressuscitar l'únic orde militar català.