dijous, 9 d’abril de 2009

Comparar xifres (II) Trenta denaris

Si ens costa entendre xifres de diners en unitats amb les quals estem ben familiaritzats, més difícil encara és treballar amb unitats monetàries antigues, com ens toca fer als que intentem fer història econòmica de l'antiguitat.

Tal dia com avui, segons la tradició i els evangelis, un home bo fou traït a canvi de trenta denaris, les monedes de plata de l'època. No he sentit mai que ningú expliqués a què equivaldrien, més o menys, aquests trenta denaris que podien ser semblants al de la imatge.

La conversió es pot fer de diverses maneres, que ens donaran un resultat diferent, perquè el valor de les coses també ha evolucionat de manera diferent al llarg del temps.
Si mirem el valor de la plata, aquests denaris tenien un pes teòric de 3,8 grams. La llei del metall era variable, però suposant que hagués estat plata pura, aquella traïció s'hauria remunerat amb 114 grams de plata, que al preu d'avui equivaldrien tan sols a 34,20 €.
Ara bé, si hagués pogut canviar els denaris per auris, les monedes d'or, a raó de 25 denaris per auri, hauria obtingut 9,6 grams d'or, 206,15 €.
És evident, doncs, que en els darrers dos mil anys l'or ha pujat de preu respecte a la plata, i és probable també que els metalls fossin més valuosos. Els estudis sobre preus en època romana acostumen a treballar amb sextercis (HS), una moneda de bronze que equivalia a un quart de denari i a un cèntim d'auri. O sigui que la traïció es pagava a 120 HS. Al preu mínim del vi, es podien haver comprat una mica més de dos-cents litres de vi.
Al preu que va el vi actualment, per dolent que sigui, segur que val més que la plata i que l'or.
Jo no sé a quin preu cobren els judes del segle XXI, però és clar que si no tornen els calers per misèrrims, el millor que poden fer és gastar-se'ls en vi.

2 comentaris:

Un pratenc ha dit...

Hola.
Crec que la comparació s'hauria de fer amb el valor del jornal que podria obtenir el traïdor.
Joan Lluís Ferret Pujol.

Pere ha dit...

Ja hi havia pensat, Joan Lluís, però no estem parlant d'una economia capitalista com la nostra. Roma era una societat esclavista, i a les primeries del segle I els esclaus eren prou abundants per enfonsar el valor del treball. Ho podríem comparar amb els salaris dels militars, però variaven moltíssim entre els 900 HS anuals d'un soldat ras novell i els 60.000 HS anuals que podia ingressar el primus pilum de la mateixa legió (Brunt, 1950, p.71; Duncan-Jones, 1982, p.3), o sigui, de 19 a 1.250 denaris mensuals per a la tropa. I no comptem els oficials...