dilluns, 6 d’abril de 2009

Comparar xifres (I) Finançament i Cultura

La majoria de persones tenim problemes per entendre el significat i la validesa de les xifres, quant s'escapen a la capacitat de la imaginació. És per això que a mi m'agrada fer-ne comparacions i càlculs senzills que permeten comprendre-les millor. També crec que hi ha una correlació entre els diners que destinem a cada cosa i el grau d'importància que li concedim.

Per exemple, resulta que per a la millora del finançament del nostre govern autònom, el govern espanyol està disposat a donar-nos 1.200 milions d'€ més, cosa que aparentment és una enormitat. Ara bé, si ho comparem amb el dèficit fiscal estimat entre 19.000 i 22.000 milions, doncs no és tant. I si pensem que el dèficit fa segles que dura i multipliquem...

Ara, quan la comparació fa caure d'esquena és quan veiem que el govern està disposat a gastar 9.000 milions per salvar una Caixa d'Estalvis que va dedicar diners que no tenia a finançar la bogeria del totxo dels darrers anys... O sigui, que per al govern espanyol, la constinuïtat de la Caixa de Castilla-La Mancha és set o vuit vegades més important que els serveis que reben els catalans....

Si apliquem aquest criteri al món de la cultura, no sembla pas que sigui una prioritat per al nostre país, com a mínim des de fa dècades. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, quan li restem els mitjans de comunicació, disposa de poc més de l'1% del pressupost de la Generalitat, segurament la proporció més baixa de totes les administracions públiques europees amb competències culturals.

I enguany encara ho vàrem retallar, sense adonar-nos que un retall del 20% sobre l'1% del pressupost tan sols redueix la despesa total en un dos per mil, però en canvi escanya absolutament uns serveis culturals que ja hi anaven, d'escanyats. I que no digui ningú que això és lògic en temps de crisi, perquè d'altres països han aprofitat situacions similars per invertir fortament en cultura, i sobre tot en patrimoni, sabent que aquests diners tenen un efecte multiplicador en l'economia. Entre d'altres coses, perquè no acaben en mans de les grans empreses ni es dediquen a amortitzar caríssima maquinària d'importació. L'experiència sueca a la crisi immobiliària del 93, hauria de ser un exemple.

O sigui, que al nostre país, la cultura respresenta un 1% de les nostres preocupacions.... i el patrimoni menys del 0,3%...

No és gaire sabut que la Generalitat va crear la conselleria de cultura el 19 de desembre de 1932, quan al món no hi havia cap govern que tingués un ministeri amb aquest nom. El primer ministeri de cultura que surt a les històries dels manuals de gestió cultural és el de França, creat el 1958 -26 anys després- per André Malraux, un intel·lectual que conegué directament l'experiència catalana en els duríssims temps de la guerra. El seguí Dinamarca en el 1961 i Itàlia al 1974. El govern d'Espanya no va tenir ministeri de Cultura fins al 1977.

Doncs bé, el pressupost de la Generalitat del 1933, que es prorrogà al primer semestre del 1934, destinava un 10% dels recursos a la conselleria de Cultura. El de 1934, que permeté assumir les obres del Museu d'Arqueologia de Catalunya, destinava a Cultura un 6%, i, dins d'aquest, un 1,15% dels diners de la Generalitat es destinaven a la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni cultural del país. En aquell pressupost, la conselleria que creà i dirigí amb encert Ventura Gassol era la quarta més ben dotada, després de Governació, Assistència Social i Obres Públiques.

Al pressupost del segon semestre del 1936, la Generalitat augmentava gairebé al doble els recursos destinats a la cultura, i la conselleria arribava al 8% del total i a la tercera posició, passant al davant de l'Ordre Públic...

M'hauria d'estalviar la pregunta retòrica de què ha canviat en aquest país... És què hem perdut l'orgull per la cultura? És que hem oblidat sobre què ha de reposar un bon projecte de país?


4 comentaris:

Anònim ha dit...

La resposta és que el projecte de País ha passat a ser retòrica.

Anònim ha dit...

En Ventura era un somiatruites, com tots els governants de l'època... i així els hi va anar!
Per sort del Departament de Cultura de la Generalitat actual ho té clar: la cultura és ÚNICAMENT un negoci. Un negoci com un altre, i tota iniciativa que no rendeixi... doncs fora!.
Veiam si us poseu les piles els somiatruites!

Anònim ha dit...

No us espanteu d'aquest comentari. Aquest mes, a la farmàcia de la Rambla, ens han dit que no vindran a buscar la medicació perquè han hagut de retallar la partida...

Anònim ha dit...

Sort dels somiatruites que han fet avançar els pobles, si no fos per ells encara faríem foc picant pedres. Als d'aquesta conselleria se us veu el llautó!