Centenari

Avui fa exactament cent anys que l'arqueòleg Emili Gandia trobà la part inferior de l'estàtua d'un déu grec, probablement Serapis, conegut des de llavors com l'Esculapi d'Empúries, tombada endavant dins la petita cel·la del seu temple.

Fins on jo sé, ningú no s'ha fet ressó d'aquest fet, ni hi ha hagut cap mena de commemoració oficial.

Hauria estat bé recordar-ho, i potser fer-li una cerimònia ben documentada, com la que vam muntar el dia que el vam tornar a Empúries, amb l'ajuda de l'Institut del Teatre i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Tot coincidint amb aquesta efemèride, però, l'Associació Memorial Emili Gandia ha activat el seu lloc web http://www.emiligandia.cat/, on es facilitarà l'accés d'estudiosos, investigadors, estudiants i públic en general a la documentació que es conserva sobre aquest precursor de l'arquologia i la museologia catalanes, director efectiu de les excavacions d'Empúries des del seu inici el 1908, fins al 1937, conservador del Museu de Belles Arts i Arqueologia de la Ciutadella i després conservador general dels museus de Barcelona.

El perfum del temple d'Asclepi

Segons sembla, el sindicat de funcionaris neofeixista anomenat Manos Limpias ha denunciat un munt d'informes i d'estudis encarregats per l'administració de la Generalitat. Entre les suposades malversacions, hi ha els 1.392 €, IVA inclòs, que va costar l'estudi, el disseny i la producció del mecanisme que permetia fer que l'àmbit de l'estàtua coneguda amb el nom d'Esculapi d'Empúries tingués una olor inspirada en la que devia fer un temple grec.

En realitat, la notícia de La Vanguardia diu literalment "Cultura se gasta 1.392 euros en un estudio para la "creación de olor" en una exposición sobre Esculapio ".

Suposo que ningú pot ni imaginar-se que es pugui crear una fragància amb aquests diners. Em declaro responsable de la idea de perfumar l'ambient de l'estàtua amb un aroma que recordés els diversos productes que s'ofrenaven als temples de l'antiga Grècia. Vaig escriure a la casa Puig Beauty & Fashion, tot proposant-los de col·laborar amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya en el desenvolupament d'aquesta fragància, i va ser aquesta empresa qui va córrer amb el cost de crear la olor, una olor que transportava... En Rosendo Mateu, el perfumista en cap de Puig, hi va treballar amb gran interès i sense escatimar mitjans. La feina que va fer la casa Puig no sé quant els va costar, però segur que moltíssim més de mil euros...

Un cop disposàvem de la olor, calia escampar-la en la concentració adequada, de manera que la olor es percebés tan sols en l'espai del déu, i ho fés amb la intensitat exactament desitjada. Això sembla molt fàcil però no ho és gens. Afortunadament, tenim a Barcelona un dels experts de nivell mundial en aquest tema, Darío Sirerol, que ha treballat en moltes exposicions d'altres museus i que té patents mundials de diversos aparells especials.

Ell s'encarregà de diluïr l'essència en la proporció adequada i de dissenyar, instal·lar i mantenir el sistema que l'escampava. A mi, el preu que va cobrar no em sembla especialment car. Amb els mateixos diners comprem quatre o cinc focus Erco i ningú no en diria res.

Una exposició ha de transmetre informació i sensacions. I un dels suports d'aquesta informació i d'aquestes sensacions és l'olor. Igual que ho és el so, la música, els audiovisuals, les escenografies, els plafons o les vitrines. A quina llei hi diu que no podem fer servir alguns d'aquests recursos des dels museus públics?

El déu és de nou a casa seva

Des d'ahir al matí, l'Esculapi d'Empúries torna a ser a la ciutat que el va encarregar i adoptar ara fa vint-i-dos segles.

Per aquest motiu i pels treballs de restauració de la peça, la Vanguardia em dedica un magnífic, i immerescut, semàfor verd.

Amb el trasllat de l'estàtua d'Asclepi-o-de-Serapis, no he fet més que complir amb el meu deure i amb una decisió del Parlament de Catalunya de l'any 2004, que és en tot cas qui té dret al semàfor.

Tampoc no puc, de cap de les maneres, penjar-me una medalla per un procés d'estudi i de restauració modèlic, que ja em vaig trobar encarrilat per la meva antecessora, la Dra. Núria Rafel i Fontanals, i que també és mèrit del restaurador del MNAC Àlex Masalles, i de tota la comissió d'experts que va participar en el projecte. Ells són els que mereixen les felicitacions.

És del tot comprensible el valor sentimental que aquesta peça té per als habitants de l'Escala. L'Esculapi d'Empúries hi és tot un símbol, com també és símbol de les arrels clàssiques de tota la cultura catalana.

A partir de dissabte podrà ser visitat a la seu d'Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunya, en una nova sala que li ha estat dedicada.

I començarà la commemoració del centenari de les excavacions...

Esculapi o Asclepi?

Des del 27 d'octubre és oberta l'exposició L'Esculapi. El retorn del déu a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Estic molt content del resultat d'aquesta exposició, i els que l'han visitada ens feliciten amb entusiasme, així que espero que sigui l'èxit de l'any.

L'exposició presenta l'estàtua coneguda com l'Esculapi d'Empúries, tot embolcallant-la d'un ambient, una música i una olor molt especials. Explica també com es van iniciar les excavacions d'Empúries, com va ser trobada, i què té això a veure amb el naixement del noucentisme. Crec que hi hem aconseguit un bon equilibri entre la informació i l'emoció, que és el repte més difícil que té la museografia.

L'ambient d'olor l'ha fet generosament l'empresa Puig Beauty & Fashion, amb una combinació de les olors dels productes que se sap que s'ofrenaven als temples grecs: vi, mel, sarments, mirra, cardamom, llentiscle,... És una creació del perfumista Rosendo Mateu que ratlla la categoria d'obra d'art.

Al llibre de visites de l'exposició hi ha qui demana que comercialitzem el perfum. Caldrà estudiar-ho, si el creador ho vol. Però entre les felicitacions hi ha d'altres notes que em preocupen més, com les que demanen que anomenem l'estàtua Asclepi o Asklepios en lloc d'Esculapi, perquè indiquen que hi ha visitants que no han entès res...

L'Esculapi d'Empúries és possible que mai no fós Esculapi, sinó que directament arribés a Empúries com a Serapis. La identificació amb un o altre déu no és tan fàcil ni clara com sembla. Ho podeu descobrir en l'exposició. Així, doncs, per què hem d'hel·lenitzar un nom dubtós?

Com que la identificació no és clara i l'estàtua té un nom popular consolidat, és amb aquest nom, L'Esculapi d'Empúries, com creiem que ha de ser denominada. Jo sóc filhel·lenista, però hel·lenitzar el nom de l'estàtua quan sabem que possiblement no és el nom correcte, seria una bajanada. I perdoneu la contundència. Trobareu totes les dades i arguments en el catàleg de l'exposició.

Una altra queixa que em sorprèn és la de l'idioma. L'exposició està retolada en català, amb alguns textos en què es conserva la versió original castellana i una única frase en grec, que no està traduïda. Al costat de l'entrada hi ha jocs de còpies de tots els textos a disposició dels visitants, traduïts al castellà i a l'anglès. Aviat hi afegirem el francès. També tenim vint còpies en Braille per si ens visiten grups d'invidents. Es tracta, bàsicament, de no omplir les parets de textos confusos com s'esdevé normalment quan es vol posar tot als plafons en diversos idiomes. Els comentaris que deixen els estrangers (entre els quals hi ha japonesos, suecs, holandesos,...) són unànimement molt elogiosos.

Doncs bé, les queixes que hi ha sobre l'idioma de l'exposició són totes en castellà, i en bona part aclareixen que l'autor ja l'entén el català... alguna clareix que això no és cosmopolita...

Com a experiment, avui hem penjat a internet una visita a l'exposició, comentada per mi mateix, en català, castellà, francès i anglès. Quatre fitxers de trenta minuts completament artesanals que es poden descarregar al mòbil o a l'mp3.

Un tema que al final no hem tractat a l'exposició i que és molt interessant és la repercussió iconogràfica de l'Esculapi, que té còpies repartides per tota Barcelona i ha inspirat logos, segells, cartells turístics, rètols d'establiments,... Fins i tot hi ha una pizzeria de Sant Martí d'Empúries que n'ha registrat el domini .com.

A veure ara com s'ho faran per posar-hi els braços...