dimarts, 7 d’agost de 2007

Felicitat

A mi, la meva feina m'agrada, i en general sempre frueixo d'allò que faig. Malauradament, però, els darrers mesos he disposat de massa poc temps per als meus fills.

Aquestes vacances, de moment, les dedico a jugar i fer amb ells tota mena de coses. I m'adono que allò que més necessiten és el nostre temps, tant de temps nostre com els puguem dedicar. I que res no val tant com el seu somriure.

Mentre estic jugant a pares i mares, treballant al jardí, cuinant o explorant amb ells un joc d'ordinador, en aquest país maltractat i col·lapsat, enmig d'un món encara massa injust, em venen al cap repetidament les paraules del Silvio Rodríguez...


Soy feliz, soy un hombre feliz

y quiero que me perdonen

por este día todos los muertos

de mi felicidad.

1 comentari:

Àngels Font ha dit...

Pere, tens raó mai estas el suficient temps amb els fills, i quan son petits et demanen mes que mai part del teu temps que malahauradament no disposem gaire per nosaltres mateixos.
Quan son petits els pares som el seu referent i ens admiren.Peró quan es fan gran es desfan de la nostra mà i s'aparten una mica del nostre costat per fer una mica la seva vida, peró malgrat aquesta distància , jo encara disfruto molt amb ells quan a la nit estem junts al sofà veient la televisió i jugem a fer-nos pesigolles.Aleshores soc la mare mes feliç del mon !!.